La finca rep el nom de Ses Talaies per la concentració de fins a tres talaiots en només quatre hectàrees de terreny. Aquestes torres de pedra, de planta circular o el·líptica, que s’aixequen imponents per tot el territori illenc són herència dels primers habitants de Menorca i encara avui estan envoltades de misteri pel seu ús incert.

Els talaiots són els monuments més nombrosos de l’època prehistòrica i també el més característics i singulars. N’hi ha uns 300 a tota l’illa. No és estrany, per tant, que donin nom a la candidatura de Menorca que aspira a rebre el reconeixement de la UNESCO i entrar en la Llista de patrimoni mundial de la humanitat per la riquesa i densitat dels seus jaciments arqueològics.

Impressionen per la seva dimensió, les diferents formes i tipologies. L’encís dels talaiots és increïblement poderós. Són elements del passat plenament integrats en el paisatge i el territori que ens connecten amb la Menorca més màgica i misteriosa.

Però més enllà dels talaiots i els jaciments prehistòrics, la pedra és un dels elements més característics de Menorca. Pels seus penya-segats; pels macars de la costa nord; per la quadrícula de paret seca que cobreix tota la superfície de l’illa, i també per les construccions del patrimoni rural com els ponts i les barraques pel bestiar.

A més d’aquests elements patrimonials, a l’entorn de Ses Talaies hi trobem també una de les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) més ben conservats i més valuoses de l’illa. Abraça més de 3.000 hectàrees de terreny a la zona de La Vall i integra sistemes dunars, una zona humida, torrents, basses temporals i boscos de pi blanc i alzines.